Saras: Un cor d’or

Saras: Un cor d’or

PARLEM DEL FITXATGE DE JASIKEVICIUS

Les dites castellanes, com les catalanes, acostumen a ser enormement ajustades. “Nunca es tarde si la dicha es buena” es una de les que més m’agrada, perquè desprèn optimisme i ganes de mirar el futur, tot deixant enrere els errors del passat.Vaig poder seguir molt de prop el fracàs de l’intent d’ara fa dos anys per part del Barça, amb viatge inclòs de Nacho Rodríguez a Kaunas per parlar amb el llavors entrenador del Zalgiris. “Hablaremos después de la Final Four (Belgrad, el Zalgiris va quedar tercer). Hacerme una oferta y hablamos”. Però l’oferta no va arribar mai i Bartomeu, encaparrat amb Pesic, va amrcar la línia a seguir, tot cometent, com s’ha vist, un error notable. L’enfadament de Jasikevicius fou majúscul.Jo crec que el fitxatge de Sarunas és un notable encert: coneix el club i la societat a fons, ha estat un jugador de primeríssim nivell, ha fet d’un equip amb pressupost reduït un dels grans d’Europa, té personalitat, enormes recursos tàctics i, deixeu-m’ho dir, mala llet quan convé; només quan convé. O molt trompo, o ara si que aquest Ferrari que és el Barça està en bones mans i això permet albirar estar sempre amunt de tot.I parlant de Ferraris, em va sorprendre, i molt, el tuit del Sergi Llull respecte a la inversió del Barça de bàsquet. Home, amic Sergi, no fotis, que en el Madrid no sou pas manxols!!!Ja sabem que en l’esport europeu, diferentment de l’americà, els comptes dels clubs no són gens clars, més aviat al contrari. Però jo, l’estudi més acurat que vaig poder llegir el va fer l’Equip respecte als equips d’Eurolliga i els seus pressupostos per aquesta temporada que ja ha (mal)acabat: FC Barcelona, 41 milions d’euros; CSK, 40’5 i Reial Madrid, 40. Si no recordo malament aquestes són les xifres.I és que el mateix Sergi va renunciar a molts diners per no anar a l’NBA, però Pérez li ho va recompensar amb generositat, com no podia ser d’altra manera. I hi ha jugadors molt, molt ben pagats a l’equip. I deixeu-me dir que, almenys pel que fa a la planificació de la plantilla, el Barça ho ha fet molt millor: fitxant bé i bo i extenent contractes quan convé. Ara tot això s’hauria de reflectir a la pista i això, estimats tots, ja veurem com va.

Aquest article ha estat publicat per Jordi Robirosa Dejean a Facebook:

https://www.facebook.com/jordirobirosa

L’ANÈCDOTA

L’any 1975 hi havia una jugadora d’handbol de l’aleshores Unió Soviètica que es deia Rita. Va ser una de les millors jugadores del seu país. Però va quedar embarassada i el seleccionador va ser clar: has d’avortar.

Ella, tot i la joventut va portar la contrària al règim comunista i va tenir el fill. Això va fer que renunciés i es perdés la cita olímpica de Montreal 1976 on la URSS va guanyar la medalla d’or. Des d’aleshores, mai més va ser convocada per jugar amb el seu país.

Apropem-nos al present: 24 anys després, als Jocs de Sidney 2000, un jove Saras Jasikevicius va guanyar la medalla de bronze amb Lituània. Només acabar el partit, Saras es va dirigir a la grada, va busca la família… Es va apropar a la seva mare i li va dir: “Té mama, la medalla que et devia…”.

Saras Jasikevicius
No Comments

Post A Comment